Veus que s’escolten

Diumenge, 17 de juliol del 2011. Plaça de toros Monumental. Mitja entrada. Cinc toros de Juan Pedro Domecq i un de Parladé (6è), correctes de presentació i nobles. Va destacar el tercer.

Enrique Ponce, de celeste i or (aplaudiments després avís i dues orelles) Morante de la Puebla, de verd fort i fil blanc (silenci i ovació després avís) i Serafín Marín, de grana i or (dues orelles i salutacions).

Els tres destres van saludar una ovació després del passeig. Ponce i Marín van sortir a collibè per la Porta Gran. Marín va substituir Cayetano, lesionat a la mà dreta. Va saludar montera en mà Luis Carlos Aranda després de banderillear al sisè.

Una tarda més, la correguda va començar amb els crits de libertad, libertad de tota la plaça, acompanyats de banderes reivindicatives. Mitja plaça, unes 8.000 persones. Molts insurrectes amb el sistema, que són també indignats. Les veus, les que a més tenen raó, al final han de ser escoltades. I se senten. Que l’hi diguin a Enrique Ponce. Des del tendido 9 li van cridar diverses vegades durant la seva actuació. El millor és que van tenir el seu efecte, més encara en el quart. Inèdit amb la capa, la faena de muleta transcorria sense aclaparaments ni estretors, a mitja alçada, en còmodes posicions, en una mena de pacte de no agressió al noble juanpedro, escàs de condicions. Fins aquí, només el començament suau amb un gran canvi de mà havia tingut ressò en el tendido. Llavors, es va escoltar una frase malsonant, d’allà del 9, que va encendre el de Xiva. Es va desvergonyir amb la mirada … i amb el toro. Llavors va baixar la mà en un parell de tandes amb la dreta, reunides, cenyides i per baix. Com és el toreig. Quines coses. Una veu, una reacció. Va agradar més aquest Ponce de dotze pases de muleta que el dels 40 d’abans, incloent el primer toro. La seva clàssica poncina va acabar de enardir al públic que el va premiar amb dues orelles després d’un punxada i una bona estocada. En el primer, per allò de veure si durava més el pèl-roig, la tasca no va acabar de trencar, sent al natural la millor tanda. I va ser en aquest bou quan ja va sonar la veu amb la mateixa frase. S’escalfaven els motors.

Tornava a la seva plaça Serafín Marín per la via de la substitució i va sumar el seu enèsim triomf a la Monumental. Va jugar bé els braços en la salutació a la verònica davant un castany que va deixar cru en vares i que va acabar sent el millor bou de la correguda. Per estatutaris en el terç, molt quiet, començava la faena que va prosseguir en el mig de l’arena amb la mà dreta, envestint amb bon tranco el toro. Temperat i capaç, li va donar distàncies i quan a la tercera tanda amb la dreta se’l va emportar enrere amb la mà a sota, el toro va ser el que va baixar una quarta i es va encongir. Quedava patent, una altra vegada, el que guanya el toreig per sota de la pala del pitó. Encara amb l’esquerra va aconseguir una bona tanda donant-li temps entre pase i pase. No va donar per molt més el toro que, això sí, va oferir vint arrencades ben aprofitades pel de Montcada. Va tancar escurçant distàncies i agafant el toro per l’esquena, abans d’enterrar l’estoc per passejar dues orelles. El sisè, de molt bones hechuras, va arribar amb poc recorregut a l’últim terç, a més d’avisar en diverses ocasions a Serafín. Va insistir el torero en una tasca impossible, deixant constància del bon moment que travessa.

Això de Morante és una altra història. Si hi ha un bou lleig, va per a ell, si hi ha un lot que no embestirá ni un, també. Cavall guanyador per al que alterni amb Morante. La seva bona disposició va quedar patent des que es va obrir de capa en el segon, amb algunes veròniques molt aclamades. Poc més. Després de les dues tombarelles que va patir Marín quan feia un quite per gaoneras, el toro només li va deixar esplaiar-se en una trinxera de cartell en l’obertura de faena. Esperava l’aficionat el cinquè, amb la porta gran oberta per a dues espases. I tampoc. Del millor de la tarda van ser les cinc veròniques amb què el va rebre Morante, guanyant terreny i il.lusions, però el toro amb prou feines el va deixar rematar cantant la seva tirada a torils. Va tornar a brillar en el començament amb la franel.la, amb pases per baix amb l’esquerra i una trinxera solemne. Esperances, només van ser això. I amb crit callat de desolació, el de la Puebla ho va intentar per diversos terrenys. Però el mans no va voler mai, només arriar quan va voler fer presa. A esperar una altra vegada.

Amb els cants de llibertat, s’anaven Ponce i Serafín rumb al carrer de la Marina. Morante a peu amb una ovació. 8.000 persones indignades sense acampar en cap costat.

Que sí. Que no se m’oblida. La veu. La del tendido 9. La que va encendre la metxa del de València. Que allò era una merda va dir. No sé si tant. Alguna cosa hauria. Un bon tros del triomf per al de la veu. Tot els sabem. Ponce, també.

 

10 comentarios en “Veus que s’escolten

  1. Respeto vuestras opiniones pero la afición de Barcelona ha sido siempre generosa con los toreros,acordaros de las patas que se concedían en los tiempos de Manolete,en cuanto al toro es cierto que es terciadito pero antes también fue así sólo que se alternaban las corridas para figuras con el medio toro y luego te venían las que ahora puedan ir a Pamplona o Bilbao,lo que si es verdad es que ahora hay una alarmante falta de casta,¿las orejas? son sólo eso,despojos…lo importante es lo que queda en la memoria

  2. Totalmente de acuerdo con Joan. Es la tónica general y aquí en Barcelona hemos dado por bueno durante los últimos años que se nos diera gato por toro. Corridas rechazadas en otras plazas, animales descastados y mal presentados, benevolencia generalizada… y aún queremos salvarles la cara.

  3. 242: cuando ésto acabe tanto para bien como para mal creo que los paganinis de la Plataforma deberíamos unirnos y exigir las cuentas al tal Corrales, llegando hasta donde tengamos que llegar.Menudas comilonas y menudos tours por toda España siguiendo a José Tomás que se ha pegado a nuestra costa.A ver si por lo menos para eso nos ponemos de acuerdo.
    Creo que Joan tiene parte de razón en lo que respecta a la otorgación poco rigurosa de algunas orejas, pero las circunstancias también cuentan y mucho, siendo los aficionados y el presidente más benévolos a la hora de solicitarlas y de concederlas, respectivamente.

  4. joan ahora empieza Cenicientos y vic da un par de corridas en agosto mira lo mismo te lo pasas mejor viendo esos moruchos parados como en ceret, recuerdo que la corrida del domingo pasado de garcigrande no estaba mejor presentadaque esta y todos contentos.

  5. y de corrales se sabe algo? alguien le ha visto? sigue missing no? vaya tela. Yo ire a la de Jose Tomas aunque venga Finito, puede ser la ultima vez que vea toros en mi ciudad, aunque me parece lamentable que Finito entre en el cartel

  6. Jo quan vaig sortir de la plaça em vaig fer la següent pregunta: Llibertat per això? per fer jonegades afeitades i vergonyoses amb orelles “de saldo” com la del diumenge?

    ¿Per aquesta estafa i per aquest insult al brau, a les curses de braus i a la història de la Monumental de Barcelona haig de trencar-me les banyes jo recollint signatures i manifestan-me a la porta de la Monumental?

    Ni de conya, pari senyor conductor que jo baixo a la propera parada, aniré a veure a Tomás a la Mercè i tractaré de guardar els records bonics que tinc de la Monumental i oblidar mals somnis com la correguda del diumenge. Quina llàstima “d’afició” la de Barcelona.

  7. Mientras ayer se daba como mas que probable en Radio L’Hospitalet que el cartel del dia 25 de Septiembre sera: Juan Mora-Jose Tomas y Serafin, todo parece indicar segun otro medio de comunicacion que sera: Finito-Jose Tomas y Serafin, (si es este ultimo despues de los petardos de Finito, ya hay uno que no ira).
    ¡¡¡Ah…!!! por cierto ya termina la “artilleria pesada” ¿cual sera la de “fogueo” para Agosto?…

    Espero que cuando menos sea un poco decente.

  8. Realmente es digno de admirar como los aficionados a pesar de no contar con ningún tipo de infraestructura ni por parte de la Federación, ni de la empresa o del dueño de la plaza van recaptando firmas arriba y abajo carpeta en mano.Es sólo por esta gente por los que el año próximo deberíamos ver toros en la Monumental.Felicidades por vuestro pundonor y seguid así.

  9. Impresentable jonegada la de Juan Pedro, sense presència, sense força, sense casta i sospitosos de pitons. ¿Libertat per això?

    Marín amb el tercer va estar templat i en ocasions va torejar molt a poco a poc, molt bè amb l’espassa. Ponce, molt de passeig, molta mirada al públic, molta “postureta”, molt de “pico” i escàs toreig. Vergonyoses les dues orelles més pròpies de Villabotijos que de Barcelona (a més després de una punxada). Morante, detalls molt toreros, molt personals i amb molta gràcia com el quite per chiquelinas.

    El millor de la tarda va ésser el parell de banderilles de Luis Carlos Aranda, deixant-se veure, bambolejant la cintura, caminant-li al brau de perfil, como explican els veterans que ho feien Honrubia o Montoliu, quadrant a la cara y clavant a dalt del morrillo.

  10. Crec que Morante fa que els toros que no li interessen semblin pitjors del que son, cas del segon per exemple, un toro que no era res de l´altre mon pero que podia embestir si el torero es sap col.locar i li dona la distancia correcte. Amb el cique ha passat el mateix, si li fas les coses malament el toro agafa sentit i vol agafar el torero, ni mes ni menys. Ponce ha torejat sense anima i a molta distancia fins que un espectador ha dit en veu alta el que uns quants pensavem, ha anat a mes i ha fet una faena digna, pero sense ser res de l´altre mon. Serafin ha estat be i molt torero tota la tarda. Els toros un desastre, com era d´esperar. Molt be Aranda en el par de banderilles al sisé, amb molt de valor i toreria, al´estil Montoliú. Felicitats a aquest gran torero

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *