Ricardo Torres Bombita, va ser el millor torero de la primera dècada del segle XX. Va néixer a Sevilla a l’any 1879, però la seva vida i la seva mort estan molt lligades a Catalunya.
Com a torero Bombita va rebre l’alternativa el 24 de setembre de 1899 a Madrid de mans de Jose García Rodriguez “Algabeño” en presència de Domingo del Campo. El seu primer toro es deia “Cachucho” i era de la ramaderia de Veragua. Va rivalitzar amb Machaquito i va matar més de 1800 toros, tot i que el seu cos va patir més de 30 banyades greus. Bombita va ser un dels toreros que més va lluitar en favor de les millores laborals dels toreros, va fundar l’Asociación Benefica de Auxilios Mutuos de Toreros al 1909 i va protagonitzar el “pleito de los miuras”, que va enfrontar als toreros amb els empresaris, per tal de que els empresaris augmentessin el sou dels toreros que torejaven miures, ja que el preu de les entrades per veure aquestes curses eren més cares, degut a la fama terrorífica dels toros. La seva darrera actuació va ser a Madrid el 19 d’octubre de 1913, en presència de la reina d’Espanya Victoria Eugenia.
La seva relació amb Catalunya, neix el dia de la seva boda el 13 de juliol de 1919 amb la filla d’un industrial català, María de la C. Regorodosa Jover. La boda es va celebrar a Montcada i Reixach, el poble del nostre torero Serafín Marin, a la finca Torre Na Joana, situada al Polígon de la Ferreria. Degut a la boda del torero amb la filla de la burgesia catalana, la finca es va conèixer durant molt de temps com a Torre Bombita. Avui Torre Na Joana es propietat de l’Ajuntament, esta abandonada i presenta un estat ruïnós. Bombita va comprar una gran finca al delta de l’Ebre de més de 500 hectàrees que encara se la coneix com a la finca de Bombita. A més Bombita també va adquirir una coqueta casa al centre de la vila de Camprodon, per a estiuejar i gaudir del descans necessari al finalitzar la temporada.
Bombita va morir a Sevilla el 29 de novembre de 1936, però les seves restes mortals es van traslladar a Catalunya i descansa per sempre al costat de la seva dona, al panteó familiar del cementiri de Santa Coloma de Cervelló.