De la mateixa manera que a San Isidro, vadebraus.com també es fa ressó d’una fira tan important com la de San Fermín a Pamplona. Des del passat dia cinc fins ahir, s’ha celebrat una multitudinària festa amb el toro com a epicentre. Quan encara ressona el pobre de mi d’aquest 2010, avaluem les corrregudes de la capital navarresa:

EXCEL·LENT: Com cada any per aquestes dates, el toro pren protagonisme durant més de set dies. Ho fa en gran, a nivell mundial. Els encierros de San Fermín formen part de la nostra cultura, dels nostres costums, de les nostres tradicions. El toro. Malgrat qui pesi. És veritat que a la Festa li acompanya el descontrol i una gresca inacabable, però tot comença a les vuit del matí amb el chupinazo, segueix tot el matí i continua a la tarda amb la corrida. La plaça a rebentar. Sense corrida no hi hauria encierro, d’això no hi ha dubte. Aquest és el seu sentit, tancar els toros per torejar-los. Per San Fermín, el toro a nivell mundial. Olé.

NOTABLE: Després de Madrid, el toreig pren un respir. Fins a Pamplona. En aquest període d’un mes, són moltes tardes amb el mig toro, sospitós i que treu importància. A Pamplona, no. L’aficionat es retroba amb la integritat, amb el respecte, amb el “jo no seria capaç“. La Festa guanya punts, serietat i grandesa. És veritat que de vegades la mida és desmesurada, frega el toro al mastodont. La de Fuente Ymbro és un exemple, però és que a més va servir, com la de Victoriano del Rio o algun d’El Pilar. El toro íntegre és una de mostres millors defenses.

CORRECTE: Suposo que ha de donar morb o falsa aparença de no se que. Negar el pa a El Juli està de moda a les llotges. Anar en contra d’ell i dels públics es porta molt. Que potser la seva actuació en la seva primera tarda no fos de tres orelles, que es va quedar en una i una, és discutible. El que no té dubtes és la rigidesa amb el madrileny veient la increïble generositat amb la resta. Per què? Els dóna morb i els posa un munt. El millor, és que malgrat aquests, El Juli continua creixent, li va la marxa quant més important sigui el port de muntanya que toqui pujar. A més, ha estat l’únic en fer doblet en el cicle i és un dels triomfadors.

SUFICIENT: Almenys per a ells, per als que abarroten la plaça cada tarda. Joselillo, El Fandi i Sebastián Castella van tallar dues orelles d’un toro cada un i van sortir per la Porta Gran. Van comptar amb la generositat del públic i amb la d’una llotja desconcertant. Però triomfadors de l’abonament són. També van puntuar Antonio Ferrera, David Mora, El Cid i Rubén Pinar.

INSUFICIENT: El toreig és ple de frases que s’usen a diari. La vergonya torera. Tenir-la diu molt i d’un torero, més encara. L’he trobada a faltar en aquesta fira. Val que les penyes del sol estiguin pendents de les seves cançons i del seu calimotxo, que l’ombra sigui freda i hi estigui pendent de l’entrepà en caure el tercer. Val. Però la torería no s’ha de perdre. No és bo que després d’una sabrejada a les costelles indigna s’aixequin els braços en senyal de victòria i a la recerca d’un aplaudiment. Fa mal a la Festa i al propi torero. I a la vista, sens dubte. Ho van fer Padilla i Tendero. Va faltar vergonya torera.

DEFICIENT: Per a la llotja de Pamplona. Presidit per diferents regidors de l´ajuntament que els ha d’importar ben poc el que ocorri a la arena, són assessorats per autèntics personatges. Sobretot un, que a més de portar la contrària amb més o menys encert, diu que El Juli no té duende per tallar dues orelles a un toro. Apa, allà el tens al tiu. Miri vostè, assessor, ni sé el seu nom ni m’importa. Una cosa és que faci vostè el seu treball i una altra és que faci i digui pallassades. Em pot definir “duende“? No, deixi. No m’interessa, no vagi a ser que es cregui vostè més protagonista. S’assabenti que el protagonista és el torero, amb o sense duende. Es pot donar per satisfet: ha tingut el seu minut de glòria en els mitjans. Li ha compensat, artista?