Cinc anys d’espera. Era el 28 d’octubre de 2010, tres mesos després de la votació del 28-J del Parlament, quan el Tribunal Constitucional rebia el recurs contra la llei catalana que prohibia les corregudes de toros. Va ser presentat pel Partit Popular.
Segons va publicar ahir el diari digital Crónica Global, el Constitucional tindria preparada la sentència, contraria a la decisió presa en el Parlament, per fer-la pública el 28 de setembre, un dia després de les eleccions que decidiran el nou president de la Generalitat. Així, i segons la notícia, s’evitaria incidir de qualsevol manera en la campanya electoral, doncs, d’una altra manera, podria reavivar el debat nacionalista amb la tauromàquia, una altra vegada, enmig. Recordem que, a més, la suposada sentència estaria reforçada per la declaració de la tauromàquia com a Patrimoni Cultural del país pel govern d’Espanya al novembre de 2013. Sense oblidar, tampoc, que aquesta declaració va ser promoguda per la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya mitjançant la ILP que va presentar al Congrés dels Diputats més de 600.000 signatures, de les quals més de 150.000 van ser recollides a Catalunya. El desaparegut Luis María Gibert va ser el principal impulsor de la mateixa, sent llavors president de l’esmentada entitat.
Quan són a punt de complir-se quatre anys des que la Monumental va celebrar el fins ara últim espectacle taurí, tot sembla indicar que la llarga i tibant espera arriba a la seva fi. A més, durant els últims mesos, aquests rumors sobre la sentència han anat en augment. Fins i tot, des del propi sector, tan absent i silenciós durant aquesta llarga travessia, s’han anat encarregant que aquesta notícia agafi força, encara que no és la primera vegada que això passa. I, de moment, tot ha quedat en el no-res més aparent.
De qualsevol manera, i encara que el retard en el dictamen hagi estat incomprensible, una sentència favorable a la tornada de les corregudes de toros a Catalunya no solament suposaria un triomf aquí, sinó que pararia immediatament els corrents abolicionistes que existeixen en la resta de la península. Per tant, aquella ILP catalana, que va rebre tantes crítiques des de dins abans, durant i després del dur procés i consecució de l’assoliment (i de tants taurins que encara avui desconeixen que era allò de la ILP) pot posar en safata una nova era en la qual poder treballar en aconseguir unes bases sòlides i de futur.
Per justícia, caldrà començar per la Monumental, l’única plaça que en aquell 2011 romania oberta com a plaça de toros. Que arribi aviat el 28-S.
