Avui fa 115 anys del naixement d’un torero català Eugenio Ventoldrá Niubó. Va néixer el 15 de novembre de 1895 al barri de Sant Martí de Provençals. Va fer el batxillerat a Albacete on residia amb la seva família i posteriorment es va traslladar a Madrid per aprendre idiomes, dibuix lineal i matemàtiques. És allà on un veí li apropa a la cultura dels toros, i pren la decisió de fer-se torero. A la localitat madrilenya de Candencia de la Sierra es va posar per primer cop el vestit de torero, va ser el 9 d’octubre de 1911. Poc temps després va deixar de torejar i va finalitzar els seus estudis en l’especialitat de Teneduría de llibres, però quan ja estava en condicions d’exercir el càrrec van renéixer de nou les seves aficions taurines, potser amb major força que abans.

En un festeig popular debuta amb èxit a la plaça madrilenya d’Aranjuez, el 29 de març de 1914, al costat de Marcial Lalanda i amb bestiar de Cobaleda. A l’any següent solament va sumar dues actuacions i es va presentar a la plaça de Barcelona el 15 de juliol de 1917 amb bous de la ramadería d’Albarran i amb “Pastoret” i “Chatillo de Baracaldo” com a companys de cartell. Va triomfar contundentment, tallant quatre orelles i una cua i sumant aquest any divuit actuacions més. A l¡any1918, l’11 d’agost, va fer la seva presentació a Madrid com a noveller al costat de València i Vaquerito amb bous  de Pablo Romero. El 5 d’agost de 1923, anava a ser doctorat pel gran torero mexicà Juan Silveti a la plaça de Las Arenas, però finalment no va ser possible perquè va ser pres pel primer toro de la ramadería de Atanasio Martín durant el terç de capa. La cerimonia d’alternativa, si que es va cel·lebrar el 28 d’octubre de 1923 a la mateixa plaça, però el seu fadrí va ser el torero madrileny Antonio Márquez, en una tarda on també actuava el caballer cordovès Antonio Cañero. Va confirmar a Madrid el 5 de juliol de 192, en una correguda de vuit toros,  amb qui, en un principi hauría d’haber estat el seu fadrí d’alternativa, “El Tigre de Guanajuato”, completant el cartell Rosario Olmos i Sebastián Suárez “Chanito”.

Estava completament retirat del toro quan a la temporada de 1938, va tenir una fugaç reaparició per places franceses, per a retirar-se definitivament aquest mateix any. Se li va considerar un excel·lent estoquejador, raó per la qual l’afició de l’època li denominés com “El Costillares Català” i va ser durament castigat pels toros al llarg de la seva carrera taurina. A l’edat de 93 anys va morir a Barcelona el 7 de març de 1988.

L’historiador Joaquín Vila ho recordava amb aquestes paraules:

Salut, fill de la terra, brecol de d´homes ilustres

Com en Vila Marieges, Ventosa i en Cambó,

Al que pot  afegi-rse  per honra de la patria

El nom no menys il-listre de Ventoldrá i Niubó.