El possible retorn dels toros a Catalunya

El Ple del Congrés dels Diputats ha donat llum verda definitiva al projecte de llei per la salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial que pot suposar l’esperat retorn de les corregudes de braus a Catalunya i deixar sense efecte l’interessada i barretinaire prohibició dels toros a casa nostra. Esperant la sentència del Tribunal Constitucional, que sembla ser que està molt a prop de sortir i que serà del tot favorable als interessos dels aficionats taurins catalans, la possibilitat de poder tornar a gaudir de la catalana festa taurina a Olot, Barcelona i Tarragona pot ser més una realitat que un anhel.
Cal que recuperem el paper de Catalunya i dels toreros catalans (com Serafín Marín i el noveller d’Olot Abel Robles) en l’evolució de la festa dels toros que, des del s XV, forma part del patrimoni cultural de Catalunya. Hem de poder tornar a obrir la bella plaça “Monumental” de Barcelona que ha estat una de les places més importants de tota la península i que responía a la demanda d’un públic aficionat que era dels més entesos i exigents. Cal no oblidar que amb Pere Balañá al capdavant, el toreig viu la seva millor època a Barcelona, sobretot entre les dècades dels quaranta fins als seixanta. La rivalitat de Manolete i Carlos Arruza en els quaranta, i desprésde la mort del primer a Linares, la de Chamaco i el gran mestre català Joaquín Bernadó en els cinquanta, van ser insígnia durant dues dècades d’una gran plenitud i efervescència que feia de Catalunya un referent de la tauromàquia nacional.

La indesitjable prohibició dels toros a Catalunya obviava deliberadament les dades històriques que demostren l’arrelada tradició taurina catalana i estava motivada per un absurd afany de diferenciar-se d’Espanya encara que, en aquesta diferenciació, es corrés el risc de negar-nos a nosaltres mateixos tot renegant d’una important herència cultural. Els braus no són una imposició d’una cultura peninsular sobre la resta de comunitats, sinó un punt coincidència. Cal deixar clar, d’entrada, que la correguda de braus neix de la sobirania popular i no de la nacional. Per això cal lluitar contra aquesta connotació ideològica dretana i furibundament espanyolista dels toros. I cal fer-ho per respecte a la nostra pròpia identitat i dignitat personal.

Segons Joan Amades, les manifestacions taurines a Catalunya tenen un origen autòcton, que és present als països de parla catalana des de l’Edat Mitjana. Aquestes celebracions amb bous eren una tradició relacionada amb el Carnestoltes, la festa del Corpus i les dues Pasqües. La primera corrida de toros celebrada a Barcelona de la qual es té notícia va ser organitzada, l’any 1387, per Joan I i, segons escriu Amades, es va fer a la plaça del Rei. L’any 1554, i així ho recull Ramon Muntaner en les seves Cròniques, se celebrà una correguda al Born, darrere l’absis de Santa Maria del Mar. A la mateixa ciutat de Girona, el 25 de maig de 1715, es va fer una correguda de braus a la plaça de les Cols amb motiu del dia de l’Ascensió. El document que fa referència a aquesta correguda és una resolució del capítol catedralici, que es troba en el tom 24 i en el foli 23 de la col·lecció d’actes capitulars de l’arxiu de la Catedral de Girona. O sigui, que la primera festa taurina a Girona documentada es remunta al segle XVIII. A tota la comarca de la Garrotxa trobem moltes restes d’antics rituals de fecunditat introduïts per les religions animistes.El més conegut culte de fertilitat és el Carnestoltes on, com registra Joan Amades, hi destacava la presència del bou. A Sant Joan les Fonts i en el Ball dels Cornuts s’ hi havia ballat un contrapàs grotesc dit Tirabou. En aquest contrapàs intentaven que un bou seguís les evolucions i els vaivens propis del ball. Les primeres referències del Correbou d’Olot són del 8 desetembre de 1646 i la mateixa plaça d’Olot, inaugurada el 24 de juliol de 1859, és de les més antigues de la península.Eren famosos, també, els correbous deRipoll, Camprodon, Figueres, Vic, Tortosa,Vallfogona… Entre els correbous més importants cal esmentar el de Cardona, desnaturalitzat actualment per aquest regeneracionisme cívic que identifica els toros amb la «fiesta nacional» espanyola(?) Una altra prova de la importància que les corregudes de braus tenien al Piincipat és l’existència de places a Tortosa (1833), Vic (1917), Sabadell (1885), Mataró (1894), etc.

A principi dels anys 70 el desaparegut Joan Fuster parlava en un excel·lent article al diari “La Vanguardia “ de l’afíció als toros de dos catalans il·lustres: Macià i Cambó. En aquest escrit revelava als joves la secular afició de Barcelona als toros i s’oblidava, però, d’un altre gran aficionat: Lluís Companys que freqüentava les places de toros i , fins i tot, en la correguda celebrada el 16 d’agost de 1936, va ocupar la llotja presidencial de la “Monumental” catalana i va rebre el preceptiu brindis dels toreros que conformaven el cartell d’aquella tarda.

L’afició de Barcelona a les corrides la recollia, també, l’historiador local Pi i Arimon (17931851) quan escrivia que, al començament del s. XIX,els braus eren un dels espectacles favorits dels barcelonins. De fet Picasso s’enlluemà amb les corregudes en instal·lar-se a Barcelona i molts artistes catalans com Ramon Casas -que exposà l’any 1886 olis taurins a la Sala Parés-, Anglada Camarasa,Josep Maria Sert, Joan Miró, Salvador Dalí, Grau Sala, Clavé Guinovart, Tàpies, Barceló, Llimós, Viladecans… han plasmat els elements estètics formals de les corregudes.

Són només alguns dels molts exemples que demostren la forta tradició taurina a Catalunya. Una tradició que és molt més antiga que la mateixa sardana i els castells i que posa en evidència els posicionaments d’alguns catalans que no volen assumir plenament la seva història. Una història marcada, des de l’Edat Mitjana per la màgica presència del toro i que la Llei per la salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial i una propera sentència del TC pot recuperar. Catalunya necessita retrobar-se amb les seves arrels i necessita ocupar-se de temes molt més importants per la ciutadania com dels ERO, dels CAP d’urgències que han tancat, de les empreses que han fet fallida, de les pensions congelades, dels sous de funcionaris retallats,de les més de 600.000 persones a l’atur, dels ajuntaments arruïnats, de la corrupció, dels geriàtrics deixats de la mà de Déu…

Un comentario en “El possible retorn dels toros a Catalunya

  1. Molt ben definit Joan. És difícil desxifrar la problemàtica dels toros a Catalunya tenint en compte que l’ opinió pública catalana careix de referents informatius degut al silenci institucional. S’ ha de posar-hi llum per fer veure, a aquells qui reneguen de la festa dels braus per motius polítics, que s’ estan negant a sí mateixos i per tant donant la raó a només una part.
    Els toros són una festa universal i socialment transversal, com ho són molts altres espectacles (teatre, òpera, el fútbol…), així que seria una equivocació associar els toros a només un sector cultural i polític determinat.
    La cultura catalana ha dit i té encara molt ha dir a les pàgines de la història de la tauromàquia.
    Salutacions i visca la festa del toros!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *