La temporada dels nostres: Serafín Marín

Serafín Marín ha completat una complicada temporada en aquest 2015. A cavall entre Espanya i Perú, el de Montcada i Reixac ha tret endavant un any que es va posar molt dificil després del seu pas per la Feria de San Isidro.

Finalment van ser vuit corrides de toros i dos festivals aquí, mentre que al Perú en va torejar quatre i un festival. El català començava la temporada a Saragossa, per San Jorge, com a fort aperitiu de la seva doble compareixença prevista a Las Ventas. A la capital aragonesa, el 25 d’abril, va lidiar a la corrida concurs de ramaderies els toros de Partido de Resina i Luis Algarra (substitut del invàlid retornat de Fuente Ymbro), amb un resultat de silenci i ovació, obtenint el premi al millor lidiador de la concurs. Pepe Moral i Jiménez Fortes van completar el cartell.




A Madrid va estar anunciat els dos últims diumenges de San Isidro: el 31 de maig amb la de Baltasar Ibán (silenci en els dos) i el 7 de juny amb la de Miura (silenci i silenci després d’un avís). Serafín Marín saldava sense triomf una doble compareixença crucial que anava a marcar l’esdevenir de la temporada, de la qual, a més, sortia sense apoderat. José Antonio Campuzano deixava d’apoderar al torero uns mesos després d’haver-se fet càrrec de la seva carrera (http://www.vadebraus.com/serafin-marin-i-campuzano-punt-i-final/)

A partir d’aquí, Marín va tractar de superar totes aquestes dificultats, marcades especialment per aquesta falta de triomf a Madrid. Sense contractes a Espanya, Perú va resultar l’alternativa. A Bambamarca va torejar dues tardes, el 18 i el 21 de juliol. En la primera d’elles, al costat d’Esaú Fernández i El Yeta, va tallar una i dues orelles davant toros de Monterrey. I en la segona, una orella i dos més del cinquè, amb una correguda del mateix ferro i amb, una altra vegada, El Yeta i Torres Jerez.

Imatge de la seva actuació a Bambamarca (Perú).
Imatge de la seva actuació a Bambamarca (Perú).

Dos mesos després del seu pas per Madrid, el 6 d’agost, l’Adrada (Àvila) era l’escenari de la seva quarta actuació, acompanyat de Javier Herrero i Gómez del Pilar. Una orella i silenci obtenia dels d’Antonio San Román. El mateix cartell es va repetir a Cebreros (Àvila) el 15 d’agost, aquest cop davant els toros de Peñajara i veient silenciada les seves dues actuacions.

Cenicientos (Madrid) i la seva fira torista va ser la seva següent parada un dia després. Va ser el 16 d’agost en una tarda dura i complicada. Silenci en les seus dos oponents, un de Moreno Silva (com la resta de la correguda) i un sobrer d’Adelaida Rodríguez. El mes d’agost el tancava el dia 23 en un festival sense picadors a Alcoroches (Guadalajara), al costat del noveller Daniel Menés. Els animals va ser de Guerrero i Carpintero. Serafín li va tallar les dues orelles al primer i va saludar en el seu segon.

Moment de l'actuació a Cenicientos.
Moment de l’actuació a Cenicientos.

Molt seriosa i astifina va ser la correguda de Domínguez Camacho (http://www.vadebraus.com/noves-dates-per-a-serafin-marin-aqui-i-a-peru/) a Navas del Rey (Madrid). El resultat va ser de silenci i orella, en una tarda en què va compartir passeig amb Octavio Chacón i Miguel Giménez, que prenia l’alternativa. Era el 5 de setembre. I dos dies després, el 7, a Sotillo de la Adrada (Àvila), Serafín Marín li tallava una orella als toros d’Adelaida Rodríguez, sent silenciat en el cinquè. Eugenio de Mora i Pérez Mota van completar el cartell. Després d’aquestes dues tardes, va tornar a posar rumb al Perú. Dues tardes allà, aquesta vegada en Tacabamba. La primera tarda va ser el 14 de setembre, davant toros de Guachicono (1r, 2n i 6è) i els altres tres de Juan Bernardo Caicedo. Palmes i volta a la plaça va aconseguir, al costat de Cristóbal Pardo i David Galán. El dia 16, mateixos companys i una correguda de Juan Bernardo Caicedo. En aquesta ocasió, silenci i una orella del cinquè.

De tornada, el 19 de setembre tancava la seva temporada espanyola amb un festival sense picadors a Mondéjar (Guadalajara). Es van lidiar novells de Casasola i Marín va tallar tres orelles, compartint la tarda amb els novellers Jesús Enrique Colombo i Álvaro Sánchez. També estava anunciat el relloneador Joao Maria Branco, encara que no va poder actuar per partir-se el maluc abans de començar el festival.

I la bicentenària plaça d’Acho de Lima, una altra vegada a Perú, va ser l’escenari on el de Montcada va posar punt i final al 2015, el 6 de desembre. Va tallar una orella al Festival de Santa Rosa de Lima. Es van lidiar novells de Barro Blanco i un de Juan Bernardo Caicedo (3r). Va obrir plaça el relloneador Eduardo Chamán i van completar el cartell David Galán, Francisco Javier Rodríguez, Alejandro Morilla i Miguel Tendero. També van actuar els Forcados Amadores de Turlock.

 

Serafín Marín passejant l'orella a Acho.
Serafín Marín passejant l’orella a Acho.

En total, 12 corrides de toros (tallant 10 orelles) i tres festivals (amb el tall de cinc orelles). Un dur any de remuntada, almenys anímica, per a Serafín Marín.

Seis preguntas a Serafín Marín

  • Pon un título a tu temporada.

Temporada dura y satisfactoria.

  • Después de pasar por Madrid, ¿fue tu momento profesional más duro?

De este año, sí. No rodaron las cosas como se esperaba, no hubo el triunfo que se necesitaba. Y si eso ya es duro, más cuando tu apoderado te dice que cada uno por su lado. Te ves solo, sin nada para la temporada… Fue un momento duro, muy duro, de esta y de muchas temporadas. Que te deje tirado el que para mí había sido un icono en el apoderamiento como Campuzano fue muy decepcionante.

A pesar de eso, después me he recompuesto, no han sido todo penas. En la Adrada cuaje un toro de San Román que estuve muy a gusto, en Sotillo con la mano izquierda también. Y las cuatro tardes de Perú, más el festival, que he cuajado toros que en plazas importantes hubieran sido también de triunfo. Que Madrid no salió bien es verdad, pero que a partir de ahí he remontado también lo es y con corridas muy duras y fuertes.

  • ¿Estaba rota antes de Madrid la relación de apoderamiento?

No creía que estaba tan mal. No llegué a pensar nunca que aquello iba a terminar en junio. Es más, fíjate si me descolocó, que si no me pasa a mí, no lo hubiera creído. De José Antonio Campuzano no lo esperaba.

El invierno de preparación también fue regular. A pesar de los entrenos, de los tentaderos, que está muy bien, pero me faltó apoyo humano y eso lo noté mucho. El calor que necesito como ser humano no lo tuve. Me faltó un apoderado, ni más ni menos. El año anterior, en circunstancias aún peores, gracias al apoyo de gente como el que era mi apoderado José Borrero, a mí me valió mucho. Es la importancia de estar bien acompañado, aunque desgraciadamente esta persona no tuviera fuerza, pero siempre a mi lado. Dejé a Borrero pensando que iba a ser mejor, pero a partir de febrero pasado vi que las cosas no eran como yo las esperaba. No llegué a la temporada redondo, como yo hubiera querido.

  • A pesar de esas circunstancias, la imagen que se vio en Madrid, ¿crees que fue la esperada? A muchos nos quedó la sensación de no ver al torero que esperábamos.

Las corridas no me ayudaron. Pero sí te reconozco que me afectó mucho notar el ambiente a la contra, eso fue nuevo para mí en Madrid. Noté una presión que otras veces he superado. Me pudo, psicológicamente me pudo. Es verdad que en la de Ibán me enganchó mucho la muleta y debería haber sido de otra manera, pero en la de Miura me encontré más suelto y la sensación fue la misma. Noté al público muy a la contra conmigo. Y me vine abajo, no supe ser bravo en ese momento.

  • ¿Afrontas el 2016 en solitario o piensas nombrar a un nuevo apoderado?

Me gustaría nombrar a alguien, pero ahora mismo no lo hay. Donde he llamado me han atendido pero no quieren apoderar a nadie y llamarme nadie lo ha hecho. Así que me la planteo solo, volveré a hacerme yo las cosas. Incluso, por circunstancias, las dos tardes de Madrid, apoderándome ya Campuzano, me las hice yo llamando, aunque en principio lo llamaran a él, las cerré yo directamente con la empresa. No me gustó como estaba yendo la negociación y cogí las riendas. No lo digo con rencor, simplemente fueron las circunstancias.

  • Cuando pasen otros doce meses, estaremos hablando de…

Yo vivo para esto. Voy a preparme igual o mucho mejor que siempre. Y espero que se hable de un Serafín Marín que resurge y que vuelve a ocupar el sitio que ya un día tuve. Que es difícil ya lo sé. Pero esta profesión te permite hacer a los 30 años lo que no haces con 20, aunque en mi caso sería volver a hacerlo, pero que vean a un torero mucho más hecho, con la madurez que dan 14 años de alternativa. Que acabe el 2016 con mi nombre en la parrilla de salida. Para eso estoy aquí.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio está protegido por reCAPTCHA y se aplican la política de privacidad y los términos de servicio de Google.