Rondava jo els sis anyets quan un matí dominical de principi dels vuitanta vaig sentir dir a mon pare dirigint-se a la meva mare “Nena, esta tarde me llevo al niño a los toros”. “A los toros?” vaig pensar jo. Més o menys sabia a què es referia el meu pare, doncs en aquell moment “la segunda” (avui “la 2”) retransmetia curses per televisió, i a casa … es veien els toros. Aquella tarda, amb les meves millors gales (de petit “la ropa de los domingos“) i de la mà del meu pare, em disposava a pujar les escales d’un dels vomitoris que donen accés als tendidos. Començava doncs, sense jo saber-ho i molt menys sense imaginar el meu pare, a descobrir aquest món que amagava la meva primerenca maduresa com a persona i el que em faria estimar i viure per i per al Toro.
Recordo d’aquella tarda la impressió al veure aquell escenari immens, el ruedo. Aquell aroma del cigar del senyor de davant, aquells mocadors blancs onejant al vent, les llums brillants en els vestits d’aquells que jo veia com a herois i que passat els anys veuria com artistes, aquell animal negre… el Toro… Són innombrables les sensacions i emocions que conservo d’aquell dia a la meva retina i al meu cap, però sens dubte si alguna cosa he recordat tots aquests anys és la frase que em va dir el meu pare aquella tarda (fruit, dedueixo jo, de la transformació i satisfacció reflectida en el meu rostre) “Hijo, aquí en Palma he visto yo comenzar la temporada el Lunes de Pascua y terminar a finales de Octubre”. Desconeixia, que darrere d’aquelles paraules, el meu pare ja es lamentava del declivi de festejos.
Cada Febrer anava fent anys, amb ells la meva inquietud de saber i una pregunta obligada any rere any al meu pare “Papá, ¿cuándo comienza la temporada?”. Avui la nostra situació ha canviat i, gairebé trenta anys després, és el meu pare qui em pregunta “Miguel Ángel, ¿cuándo comienza la temporada?” Des de fa dues dècades la resposta no varia “Por San Juan en Muro Papá… como siempre”. Aquest “como siempre” és el detonant d’una conversa entre el meu pare i jo que segur intueix el lector.
I… “como siempre” aquesta temporada del 2011 a Mallorca va arrencar allà, a Muro, el 18 de Juny. La plaça s’omplí una mica més de mig aforament per veure a Miguel Abellán que s’alçà com triomfador del festejo tallant dues orelles. Vicente Barrera, Antón cortès i una correguda molt ben presentada de Sayalero i Bandrés completaven el cartell.
La plaça ja no és propietat de Balañá i això possibilita la realització d’altres celebracions fora de la festivitat del patró, de manera que passat una mica més d’un mes, el 23 de juliol, es va celebrar una novillada amb picadors. Excel·lents jònecs de Guadalmena per Iván Pérez, Frco. Montiel, Antonio Puerta i Jesús López. Quatre per a quatre. López va tallar les dues orelles del seu enemic i es proclamà així triomfador de la novillada on el més negatiu va ser l’assistència de públic.
La placeta d’Alcúdia va acollir per Sant Jaume l’esdeveniment històric de fa dècades a Mallorca. Es va penjar el cartell de “No hay bitlletes”. La presència de Jesulín de Ubrique amb el seu germà Víctor i Ángel Teruel en un “festivalito con eralitos” de Sancho Dávila propulsà la gesta. La consegüent pluja d’orelles i cues fou previsible.
Una correguda de rejons celebrà Inca el 31 de Juliol, per Sant Abdó i Sant Senén. Sergio Domínguez, J. Ribeiro Telles i Noelia Mota es van entretenir a tallar cinc orelles a una “corridita” de Caridad Cobaleda amb una mica més de mitja plaça. La correguda va quedar marcada per una desafortunada actuació d’autoritats i empresari.
El Coliseu Balear va obrir les seves portes només en una ocasió passat ja l’equador de l’any. ¿Com li explico això al meu pare?. Funciones Taurinas, suposadament manejada per la “casa Balañá“, va programar una correguda de bous per l’11 d’agost. Els cartells surten al carrer només amb onze dies d’antelació i. .. oh!!! sorpresa!!! El Cordobés, Paquirri i El Fandi en el cartell, quina novetat!!! A les taquilles la localitat més econòmica és de 45 € i tot i així la plaça registra mitja entrada. La pregunta del meu pare no es fa esperar “¿pero, ¿quieren que la gente venga a los toros o se los quieren cargar como en Catalunya?” . Evidentment el meu pare eximeix d’aquesta responsabilitat a mig centenar d’antitaurins que es congreguen a les portes del Coliseu. Ell va més enllà, i assenyala com a culpables a alguns ¿professionals? del sector, intueixo jo que a empresari i propietat . La meva callada com a resposta. El Fandi sortiria a collibé després de tallar les dues orelles del sisè que completava una correguda de Gerardo Ortega justa de forces, presentació i raça.
El 14 d’agost es va celebrar a Alcúdia el que seria l’última de la temporada. Els erals de Sancho Dávila van propiciar el triomf de Miguel Serrano, Joan J. Bellido “Chocolate” i José Garrido que van tallar 8 orelles i una cua. Mitja entrada.
Per tercer any consecutiu Felanitx no va celebrar la seva tradicional novillada el 28 d’Agost per Sant Agustí, ja que continua sense haver-hi acord entre propietat (Balañá) i consistori per assumir les despeses que suposa la realització de les obres imposades per Funció Pública amb motiu de les noves normatives. La plaça presenta actualment un deplorable estat d’abandonament. Quina pena!!!
En definitiva, SIS FESTEJOS DE CINC PLACES EN DOS MESOS. Aquest podria ser el breu resum d’una pobra i trista temporada mallorquina.
En un altre ordre de coses cal destacar que aquest mateix any es consolida com a promesa del toreig mallorquí Gabriel Pericás, continuant així amb la dinastia, i es constitueix oficialment, inscrivint-se en la Asociación de ganaderos de reses bravas, la ramaderia “El Onsareño” propietat d’Ángel Galdón i que regenta el fill d’aquest, Sergio Galdón.
“Ah!!! Papá!!!…, que las temporadas ya no son como antes sino como siempre: “la segunda” ya no retransmite corridas, el olor a puro ya casi ni lo percibo, muy poca gente lleva el pañuelo blanco a la plaza y lo que es peor…, el Lunes de Pascua ya no es festivo”.
Preciós article Miguel Ángel, tots en podem identificar amb el emocionant inici de l’escrit. Sobre el número de corregudes a Mallorca i la qualitat d’aquestes, la conclusió és clara. On està present la família Balañà i Manolo Martín la mort està assegurada. I cuidado, no només Mallorca o Barcelona: llocs taurinísims com Jerez, Linares, Guadalajara, Cáceres o Teruel. Aquets enfonsen fins i tot Pamplona i la fira de San Fermín.
Miguél Angel, felicidades por tu estenzo, pero bonito articulo sobre las Baleares taurinas. ¿Que pena verdad?
Menos mal, que por el momento somos mayoria, y espero que los que vengan después de nosotros, rememoren como una moda, nuestra tradicion y cultura taurina. Los que tenemos hoy estan en un errór, pero espero que tomen nota, que rectificar es de savio.
En referencia al estado taurino de Mallorca o hacemos un cambio radical desde abajo todos los estamentos taurinos de la isla , todos absolutamente todos , empresarios , ganaderos , toreros y afición ( Entidades , peñas y ¿ Federación ?) de sentarnos todos reflexionar y evaluar la situación que estamos viviendo en las Baleares desde 20 años en adelante y como afrontamos el futuro , con propuestas , ideas etc .. y muy importante OLVIDÁNDOSE DE LAS RENCILLAS PERSONALES y dejando opinar a todos por igual , O si no esta enfermedad sera peor lo de Cataluña , e incluso me atrevo a decir que Canarias por que al ritmo que vamos en la isla dentro de 20 años , nos preguntaremos si ha habido toros aquí … ( ME SABE MAL SER TAN NEGATIVO)
PD : Mallorca no la salva ni una declaración BIC a nivel estatal lo digo bien claro
“Excelente” articulo Miguel Anjel que pena de plaza. La empresa Balañá solo va a por la pela y le importa un comino eso de intentar devolverle la categoria y el explendor que en su dia tuvo la afición balear pero.. como es suya!! pues hace y sobre todo DESHACE.