El personatge que avui ocupa la nostra semblança es un conegut aficionat, i potser aquestes línees faran que els mes joves coneguin millor la seva història. Va néixer el 23 de desembre de 1949 al popular barri sevillà de La Macarena. De ben petit i amb només 12 anys, la seva família va emigrar a Barcelona, i als 16 va decidir emprendre l’aventura de convertir-se en torero.

Va ser alumne de la mítica escola taurina que dirigia el torero Pedro Basauri “Pedrucho”, que a més, va ser qui el va facilitar la possibilitat d’enfrontar-se per primer cop a una vaqueta a la ramaderia catalana de Pedro Fumadó “El Charnego”.

Després de la primera experiència, que va resultar positiva, va viatjar esporàdicament a Salamanca, per aprofundir el seu entrenament, i participar en proves de toreig i tentaderos, aprofitant l’oportunitat de la tàpia, per a poder torejar encara que sigui en places de pedra amb els toreros de la època.

El 13 de juny de 1971, va compartir cartell amb El Aguilareño, Juan Calero i Paco Flores, va ser el primer cop en vestir-se de torero, i va estoquejar un jònec a la plaça de Montroig del Camp. En les posteriors temporades de 1972 i 1973 va ser contractat a la plaça de Girona, com a sobresaliente, la qual cosa li va permetre estoquejar alguns toros de rellonadors. També va torejar a Barcelona, i va anunciar-se varies vegades als cartells de les bandes còmiques, torejant la part seria de “El Empastre” i “Galas de Arte” que composaven les famoses revetlles de La Monumental.

Però l’enyorança taurina del seu passat guarda un especial record de la tarda del diumenge 21 de setembre de 1975, quan va torejar a la desapareguda plaça de Lloret de Mar, en un concurs on el guanyador s’alçaria amb un premi en metàl·lic de 25.000 pessetes. Va competir pel premi amb Fernando Martin, Manolo Reyes “Gitanillo de Ecija” i Luis Tabier de Andrade. Després del gran nivell mostrat per tots els toreros, el jurat no va tenir més remeï que repartir el premi entre tots els aspirants.

Va torejar molt en les places que regentaven els empresaris Antonio Ramírez i Saturnino Astrain “El Nino”, i que s’instal·laven freqüentment a tota la geografia catalana. Cardona, Berga, Sitges, Mollet, Terrassa, Hospitalet, Masnou poden donar testimoni del seu bon toreig.

Després de participar en més d’una cinquantena  de funcions taurines, es va haver de retirar sense complir el seu somni de rebre l’alternativa. Però molt lluny de frustracions, el personatge que avui ens ocupa esta encantat i feliç perquè ha conegut la professió i a aprés a gaudir d’una de les seves passions, com son els toros. Actualment es un aficionat actiu i col·laborador, el podem veure sempre que UTYAC organitza algun esdeveniment, conferència o activitat, i ha estat un dels molts fedataris que cada diumenge recollia signatures per la ILP a la porta de La Monumental.

La nostra semblança i el nostre agraïment per la seva lluita i el seu esforç, va dedicada a José Manuel Blanco García, Manolo Blanco.