Un espolio cultural

El veneçolà William Cárdenas, president de l’Associació Mundial de Tauromàquia ha afirmat que la prohibició de les corregudes de toros a Catalunya suposa “un espoli al patrimoni cultural no només d’Espanya, sinó a nivell mundial”.

Cárdenas va realitzar aquestes declaracions en el transcurs del Congrés Mundial Taurí de Veterinària, que s’ha celebrat a Càceres el passat cap de setmana.

El president de l’Associació Mundial de Tauromàquia ha assenyalat que la prohibició li sembla “perillosíssima” perquè en la seva opinió, certs sectors interessats han recorregut a la “utilització perversa de mecanismes legislatius, amb el suport de polítiques nacionalistes, per fer mal a un patrimoni cultural”.
En aquest sentit, va declarar que aquest patrimoni “pertany a molts pobles, a un costat i a l’altre de l’oceà, i la prohibició es una agressió a un dret fonamental, com és la llibertat de cada ciutadà a triar”.

Fins i tot va denunciar que aquest “espoli” està tipificat en l’article IV de la Llei de Patrimoni Cultural d’Espanya.
Per aquest motiu, ha asseverat que aquest tipus de conductes requereixen una resposta, “que ha de ser intel·ligent, legal, legítima i que involucri a tot l’estament taurí, amb un sentiment d’unitat”.
A la seva entesa, el principal repte que ha d’afrontar el món dels toros a curt i mig termini és el de “blindar” les corregudes de toros, i el camí que ha considerat més adequat és “el que han iniciat els propis afeccionats, amb aquesta espècie de rebel·lió cívica que es la de duu a terme a la ILP pro taurina”.
Willian Cárdenas també va fer al·lusió a la iniciativa que va prendre una penya taurina en una localitat veneçolana de “declarar a la festa dels toros com a part del seu patrimoni cultural immaterial, d’acord a una normativa de la UNESCO”, que ha estat seguida a Espanya per ajuntaments de diferents localitats.
“Una vegada que s’hagi concretat aquest blindatge, la comunitat taurina haurà d’asseure’s, amb més tranquil·litat, per debatre i tractar les reformes que aquest món necessàriament necessita”, si bé va insistir que “el primer” és “blindar-se i defensar-se d’aquest atac pervers i sense cap sentit”

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *