Federación

Colomer i Patón, brillants a l’apertura de les conferències de la FETC

La conferència de Joan Colomer Camarasa va donar brillantor a l’obertura del cicle de la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya (FETC). Acompanyat del matador de toros Enrique Patón, va fer un exhaustiu i sorprenent repàs de l’esplendor taurí a les places de Girona.

L’acte, replet d’afeccionats, va ser obert pel president de la FETC, Paco March. El nostre company Colomer, sota el títol El esplendor taurino en la Costa Brava (1960-1980), que va acompanyar la seva exposició amb un munt de fotografies, es va centrar a les quatre places que més importància van cobrar en aquella època a la zona. Una d’elles va ser Sant Feliu de Guíxols, amb temporades en els 60 de més de 15 espectacles, per la qual van desfilar grans figures de l’època com Dominguín o Ordóñez. Lloret de Mar va ser una altra que va alternar corregudes i novellades durant el seu millor moment.




De Girona va destacar Colomer, entre unes altres, les corregudes Goyescas que es van celebrar en la dècada dels 70 (juntament amb Ronda, les dues úniques places que celebraven aquest tipus de corrides) o la gran actuació de El Viti en 1971 (http://www.vadebraus.com/la-tarde-que-el-viti-lleno-girona/). I de les Goyescas de Girona a la Daliniana de Figueres (l’única que queda en peus, encara que en ple estat d’abandó per l’ajuntament que la utilitza com a depòsit de vehicles, entre altres utilitats) en 1961, que va tributar homenatge al genial pintor empordanès.

A les quatre places de toros (que en més d’una ocasió van obrir les seves portes el mateix dia i que juntes van aconseguir depassar els 70 espectacles en una temporada) va torejar assíduament Enrique Patón. El torero de Figueres (a banda d’assegurar que només falta una data perquè el Constitucional dicti una sentència contrària a la prohibició catalana) va recordar diverses tardes triomfals en aquestes places. També va parlar de la situació actual catalana, del seu gran somni d’haver estat empresari de Barcelona o de l’admiració que sent cap a la permanència i resistència de l’afició catalana.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *