A principis d’any, la temporada 2019 es plantejava com la més important de la trajectòria d’Abel Robles. L’olotí sabia que tornaria a Madrid després de donar una volta a l’arena amb una novellada de Dolores Aguirre i ja tenia aparaulat el seu compromís a San Agustín de Guadalix, on no hi va poder actuar la temporada pasada per culpa de l’ictus cerebral que va patir. També tenia l’esperança de torejar a França, Mèxic i sobretot al seu poble natal.

Però no va sortir tot segons el previst. El compromís a la San Marcos d’Aguascalientes finalment no va arribar i el projecte de la Fundación del Toro de Lidia que pretenia tornar els toros a Olot sembla que haurà d’esperar encara un temps més.

La temporada de Robles va quedar en un total de tres novellades: Madrid, Boujan-sur-Libron i San Agustín de Guadalix. Tres dates importants a la seva carrera amb un inici de màxima exigència que suposava la seva tornada a les places a l’abril, tan sols 8 mesos després de l’icuts. Malgrat la disposició mostrada pel català amb la novellada de Sánchez Herrero, el que va trascendir als mitjans i a l’afició van ser els tres avisos que va escoltar en el segon de la tarda. Un hàndicap massa gran per un noveller en la seva situación que va anar a Las Ventas buscant més contractes.

El segon passeig va ser dos mesos després a Boujan (França) amb una forta novellada de Veiga Teixeira, on va donar-hi la cara encara que sense obtenir cap triomf numèric. Per últim, una novellada de Baltasar Iban l’esperava a San Agustín de Guadalix. El català va deixar una bona tarda, però tampoc va poder tocar pèl.

Posiblement el fet de recuperar-se plenament i de poder tornar a torejar, hagi sigut el major triomf del català aquest any. Esperem que la temporada que ve pugui complir el seu somni de torejar a la plaça de toros d’Olot i nosaltres poder-lo veure sortint per la porta gran.

Foto: Mélanie Huertas