Recordando: El día que nos dejó Antonio Chenel “Antoñete”

El 22 de octubre de 2011, el toreo sufría una importante pérdida. Antonio Chenel “Antoñete” moría en Madrid. Un torero que dejaba una estela incomparable.

En vadebraus, el día que el maestro madrileño falleció, lo recordábamos de esta manera:

El dissabte 22 d’octubre quedarà marcat de manera luctuosa al calendari taurí. A partir d’aquest 2011, aquest dia serà recordat per la mort d’un torero genial i un gran mestre: Antonio Chenel Albadalejo, “Antoñete”. El torero del mechón de pèl blanc va deixar d’existir als 79 anys d’edat, víctima d’una broncopneumònia.

La seva vinculació amb Barcelona i, especialment, amb la Monumental, es va iniciar el 18 de febrer de 1951, quan es va presentar amb picadors, amb novells de Cerro Alto, acompanyat de Pablo Lozano i Manuel Sevilla. En la crònica de Don Ventura, es va veure un joveníssim madrileny “que fue anunciado hiperbólicamente y demostró que tales elogios no fueron infundados”. En ple hivern, Chenel aconseguia impactar en el públic català: “Antes de aparecer el sexto, ya había llamado la atención por el fino arte desarrollado con el capote al intervenir en los quites. Y en la faena con el sexto llegó el triunfo al realizar con la muleta una labor gallarda, torerísima y garbosa, de la mejor ley y de primorosa factura, que cerró con una estocada en lo alto. Gran ovación, oreja, vueltas y salida a hombros”.

34 anys després, el 14 de juliol, Antoñete actuava per última vegada a Barcelona amb Niño de la Capea i Julio Robles, davant toros d’Aguirre Cobaleda i Atanasio Fernández. Un de cada ramaderia va sortejar el ja llavors veterà destre. “Irse de los toros encerrándose con una corrida dura y seria, dice mucho de la honradez del veterano maestro. De él vimos los lances y muletazos más hondos de la tarde”. El recordat crític taurí Mariano Cruz escrivia així en l’edició de La Vanguardia del 15 de juliol de 1985. A més, assegurava: “Es un gran torero, que se despide de los públicos con una absoluta entrega y que ha sabido alcanzar la envidiable categoría de torero trascendente, de torero clave de esta época”.

Aquest és el petit homenatge al gran mestre madrileny del seu pas per la nostra Monumental. No es mereixia menys un autèntic torero de toreros, un mirall on s’han mirat molts espases i del que els aficionats han pogut aprendre, gràcies a les seves col · laboracions televisives amb els seus inigualables comentaris. Tota una vida des del toro blanc d’Osborne a Las Ventas fins al de Victoriano del Río a Jaén el 1999.

Descansi en pau l’home que va dictar càtedra durant més de 50 anys.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *